Arxiu d'etiquetes: street

Enllaç

 

jane_jacobs-580x480

«En aquests dies es celebra , en la majoria de les ciutats del món, el centenari del naixement de Jane Jacobs , genial urbanista i activista social que amb el seu llibre “Mort i vida de les grans ciutats” ( 1961 ) va canviar definitivament la manera de mirar i analitzar els fenòmens urbans.»

«”Mort i vida de les grans ciutats” ( 1961 ) va rescatar les riques preexistències de la ciutat multifuncional , compacta i densa on el carrer, el barri i la comunitat són vitals en la cultura urbana. “Mantenir la seguretat de la ciutat és tasca principal dels carrers i les senderes“.Per a ella un carrer segur és el que proposa una clara delimitació entre l’espai públic i el privat, amb gent i moviment constants, illes no molt grans que generin nombroses cantonades i encreuaments de carrers; on els edificis mirin cap a la vorera perquè molts ulls la custodien. Idees absolutament innovadores per a la seva època com la barreja d’usos, la densitat equilibrada, la protecció del patrimoni arquitectònic i urbà, la prioritat dels vianants, les identitats de barri o la cura disseny de l’espai públic són part d’un cos doctrinari d’enorme vigència.»

Origen: Jane Jacobs y la humanización de la ciudad, Plataforma Urbana

Cases de Josep Masana | Flickr – Photo Sharing!

https://www.flickr.com/photos/vicenstort/albums/72157664446940805

Conjunt de nou edificis tipus casa de renda urbana entre mitgeres, amb dos pisos per replà, ubicats al carrer de Lleida núm 90 – 11, cantonada amb els carrers de l’Olivera (nùm. 68 – 80) i de Tamarit (núm. 68 – 70).
Josep Masana, propietari dels solars on s’aixeca el conjunt, encarregà el projecte a l’Arquitecte Ramon Reventós i Farrerons. Foren construïts en diferents fases entre els anys 1929 i 1930.
La importància d’aquest conjunt rau en la utilització que es fa, per primera vegada a Catalunya, d’un llenguatge racionalista de caràcter expressionista que pren com a model les experiències centreeuropees, en el camp de l’habitatge massiu i l’«Art-Decô».
Està inclos en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat de Barcelona amb el nombre d’identificació 1.733.

Amèrica en la dècada de 1970: la ciutat de Nova York – L’Atlàntic

Al juliol de 2012, la web de «The Atlantic» publica un reportatge fotogràfic de la ciutat de Nova York, una àrea coberta per molts fotògrafs, mostrant alguna cosa de la decadència urbana i la congestió que va ajudar a la legislació ambiental del sistema, així com espurnes dels novaiorquesos en el treball i el joc…

America in the 1970s: New York City – The Atlantic.

Enllaç

HYPE PAPI

Main Bazaar, Paharganj

The Blue Lady#Paris-France

Qualsevol fotografia o video d’un carrer en una ciutat, poble, llogaret etc, ja sigui documental o artística, tot s’hi val en l’escenari de la fotografia al carrer. Pot ser un gènere interessant i divertit de fotografia o video, i pot proporcionar una font d’referència històrica en un futur no molt llunyà. També és una manera diferent d’aconseguir, aquí i ara, parlar amb la gent i veure d’una altra manera les coses dins dels carrers i la ciutat.

Streets In The City, un grup al Flickr.

Bon dia a Zuric

Hopp Schwiiz!

Després de l’emocionant 2 a 1 del partit Suïssa- Equador, els fans celebren el resultat al carrer Langstrasse de Zuric.

Feierabend

Uns dies més tard, de matinada prop de Limatplatz, els paletes i pintors van a la feina amb els carrers encara buits.

dusk

Al creument del Rolandstrasse amb el Langstrasse comença el nou dia.

El decurs del temps en el carrer d’una ciutat forma part de la descripció del fet urbà ja que no hem de veure la ciutat i els seus carrers simplement com un conjunt material i estàtic d’edificis, voreres i mobiliàri urbà, etc. El més important de la ciutat són els ciutadans i la seva vida.

Al Flickr hi ha un munt de grups que contenen excel·lents imatges sobre el carrer i la ciutat els quals constitueixen una font insustituible de conèixement.

Aquestes fotografies i moltes més que fa i publica en Tobi Gaulke (àlies gato-gato-gato) al Flickr en són una mostra de qualitat.

En Tobi també publica llibres electònics sobre temes de fotografia al carrer.

 

 

 

 

 

 

 

Elevado 3.5

trailer ELEVADO 3.5 from João Sodré on Vimeo.

Elevado 3,5 és una pel·lícula sobre el món de les persones que creuen sota els 3,5 quilòmetres del «Minhocão», una carretera elevada construïda en el centre de São Paulo durant la dictadura militar .
Des del nivell del carrer al de la planta superior, l’espectador és portat per diferents punts de vista. Per sobre i per sota de la carretera, a l’ombra o en els brins de llum que dibuixa una ciutat irregular, la pel·lícula es desenvolupa a través de les històries del diversos personatges: el paleta, el sastre, el botiguer o les filles d’uns inmigrants italians que ens tornen lamemòria històrica del lloc mitjançant imatges d’arxiu. La veu d’una perruquera transsexual, la d’un home en el “postgrau de la vida” i la cançó d’una persona solitària, porten novament a l’espectador vers el present.
De vegades tot es creua. Apareixen altres personatges. Persones que hi són per elecció o per casualitat, per poc o per molt temps, de diferents edats i procedències. L’autopista provoca i es posa davant de la vista de tots.
(Traducció molt lliure de la nota de la pàgina web «Elevado 3.5».

Escultures de la plaça de Catalunya

Escultura pça. Catalunya_138Escultura pça. Catalunya_031Escultura pça. Catalunya_020Escultura pça. Catalunya_014Escultura pça. Catalunya_004Escultura pça. Catalunya_137
Escultura pça. Catalunya_136Escultura pça. Catalunya_135Escultura pça. Catalunya_134Escultura pça. Catalunya_133Escultura pça. Catalunya_132Escultura pça. Catalunya_131
Escultura pça. Catalunya_130Escultura pça. Catalunya_129Escultura pça. Catalunya_128Escultura pça. Catalunya_127Escultura pça. Catalunya_126Escultura pça. Catalunya_125
Escultura pça. Catalunya_124Escultura pça. Catalunya_123Escultura pça. Catalunya_122Escultura pça. Catalunya_121Escultura pça. Catalunya_120Escultura pça. Catalunya_119

Escultures de la plaça de Catalunya, un álbum en Flickr.

La plaça de Catalunya fou urbanitzada segons un projecte presentat l’any 1924 per l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona en el qual col·laboren els arquitectes: Doménech, Catà, Cendoya, Azúa, Darder i Nebot. Aquest projecte es porta a terme excepte pel que fa a la font central, el templet de costat nord-oest i una font en l’angle de les Rambles (on actualment hi ha «la Deessa» i el monument a Francesc Macià.
Al desembre de 1926, s’inicià una primera campanya de moralitat contra les escultures, quan encara s’havien d’encarregar. El grup «Al·legoria de Tarragona» d’Otero i la «Deessa» de Clarà en foren les principals víctimes.
Afortunadament per a la ciutat i l’Art, les escultures romanen a la plaça on podem admirar la bellesa dels cossos nus de les noies que celebren la varema, o les formes càlides i sensuals de «la Deessa» ajupida de Clarà, que tant van escandalitzar a la burgesia benpensant de l’època…
No oblidem d’admirar la Font dels Dofins, al peu dels grups al·legòrics de «Tarragona» i «Lleida», amb el entremaliats infants de Jaume Otero, ni els grups de «la Saviesa» i «el Treball», amb uns cavalls que volen empendre el vol cap el cel de Barcelona.