Arxiu d'etiquetes: people

«Pershing Square», «joveificació» (no gentrificació) al centre de Los Angeles.

«Pershing Square» al «downtown» (centre de Los Angeles), es a punt de ser redissenyada i algunes persones estàn preocupdes per la pérdua d’un valuós espai cívic (1).
El documental «Redemption Square» (2) de John Moody, comença a «Pershing Square», quan una dona vestida de blau inicia un cant tot recordant els fantasmes del seu passat per retrobar-se amb la pròpia identitat.
Downtown-LA-1900

El «Downtown» de Los Angeles al 1900.

Combinant imatges i filmacions antigues, el documental mostra els orígens de «Pershing Square», com va esdevenir un “working man’s park“, un parc de treballadors, un  lloc d’esbarjo per a la gent del «downtown» i com per la seva importància per a la ciutat va ser el lloc propi per a l’erecció de diverses estàtues per celebrar els pioners locals o nacionals; com el general John Joseph “Black Jack” Pershing, que dona nom a la plaça.
laguna-2

Ben Messick, Jugadors d’escacs, oli sobre tela, c. 1936, 40 x 38 polzades.               Col·lecció de Peter i Gail Ochs.

Durant la postguerra, Pershing Square va viure una sèrie de canvis derivats de la suburbialització de la residència i terciarització del «downtown» a partir del dessenvolupament econòmic, emfatitzat per la ideologia del «American way of life». L’any 1952 es va construïr un aparcament sota l’espai obert la plaça, tot eliminant el bell jardí urbà que havia dissenyat John Parkinson, amb reminiscències dels parcs reials d’Europa.

Al damunt, la llosa de formigó fou coberta amb una àmplia extensió de gespa i les rampes d’entrada i sortida impedien l’accès a la plaça des de les voreres que l’envolten. Com a conseqüència, una gran quantitat de persones sense sostre es van refugiar en la relativa seguretat del parc. L’estrella del documental, Lorraine Morland, explica les diverses nits que va passar dins del confort comparatiu de l’estany sec. A través de la necessitat econòmica, la plaça s’havia convertit en la “joia oblidada” al cor de la ciutat.

Los Angeles, Biltmore, Pershing Square, showing Philharm

Només la vorera del Olive St., front al Millennium Biltmore Hotel, està a nivell amb la plaça, els problemes de la qual van cridar l’atenció de la Convenció Nacional Demòcrata de 1960 celebrada a l’hotel, amb el nominat i futur president John F. Kennedy. Per els Jocs Olímpics d’estiu de 1984, la plaça s’havia convertit en un lloc desagradable, i la ciutat va gastar 1 milió de dòlars per a una renovació temporal.

2951000424_18fde8d4c2_o

El 1994 s’inaugurà la renovació integral del parc dissenyada per l’arquitecte mexicà Ricardo Legorreta i l’arquitecte paisagista nord-americà Laurie Olin(3). El parc redissenyat comptava amb un campanar i fonts de color violeta. L’art públic incloïa una passarel·la que representava la falla dels terratrèmols, dissenyada i executada per l’artista Barbara McCarren; un espai de concerts i petites places amb seients. El paviment cobreix gairebé tot el lloc, amb arbustos i arbres en planters aixecats. Els esdeveniments estacionals: com ara una pista de gel a l’hivern o actuacions en directe a l’estiu es produeixen en l’espai de concerts. Malgrat el canvi radical que suposava el disseny de Legorreta, els usuaris del Parc encara lluitaven contra les rampes del garatge subterrani que limiten l’accés únicament a les cantonades.

32510142074_2e0bc274ac_k

Uns anys més tard, un article de l’influent «Los Angeles Times» de 2002 va celebrar la diversitat de visitants al parc, procedents tant de les torres d’oficines del Districte Financer com de les zones comercials llatines pròximes fins a «Chinatown» i «Little Tokyo». A mesura que nous residents s’han traslladat al centre de Los Angeles, Pershing Square s’ha reactivat. Avui en dia els treballadors de les oficines de les edificacions properes gaudeixen del parc a l’hora de dinar; els concerts d’estiu i les nits de cinema a l’aire lliure activen l’espai, juntament amb una pista de patinatge sobre gel a l’hivern; S’han afegit dos nous parcs infantils per atendre les famílies que es traslladen al centre. Es com si la reversió de la terciarització de la postguerra ens retornés al “working man’s park” del primer terç del Segle XX.

13255066313_cd0aaae3da_o

El «Downtown» de Los Angeles a l’actualitat

Arrivats aquí, podriem dir que el «downtown» ha tingut un procès de “joveificació” («youthification») que Markus Moos de la Universitat de Waterloo (Canadà), defineix com una “afluència de joves adults a les ciutats i barris de major densitat“. I d’alguna manera aquests barris són “per sempre joves“, en noves cohorts de joves segueixen avançant a mesura que es reprodueix el cicle de formació i creixement de les llars. Moos diu :

«El procés de «youthification» difereix de la gentrificació -un augment de l’estatus social d’un barri-, ja que el primer no és tan explícitament un procés basat en la classe, encara que els dos no són excloents mútuament» (4)

Les reflexions de Moos ens porten més enllà de l’objectiu d’aquest article dedicat al redisseny de Pershing Square…. tornem al documental «Redemption Square», a la nostalgia per l’espai que perdran persones com Lorraine Morland i altres habituals de la plaça i que és com una llar per a ells. Mirem també els documentals on s’expresen els nous residents del «downtown», una diversitat de persones, de cultures i races; i acabem aquest article formulant els millors desitjos pel disseny proposat per l’Agence Ter i Team, guanyadors de proposta per redissenyar el parc, amb una crida a la “planitud radical“, és a dir :
… portar el parc a terra, una “planitud radical” restablirà vistes al parc i permetrà que el medi ambient es vessi a la vora de la plaça i als carrers dels voltants. Algunes de les característiques principals del nou parc són una piscina reflectora al costat oest, que reflecteix l’impressionant Biltmore Hotel i un “dosel intel·ligent” dissenyat per l’artista Leo Villareal, que proporciona ombres durant el dia i la llum de la nit. En abordar qüestions de sostenibilitat i eficiència, el parc utilitzarà sistemes de cicle d’aigua i sistemes d’energia alternativa. El parc pretén establir un equilibri entre les condicions obertes i ombrejades, la necessitat d’un espai flexible i programable, i crear un ambient acollidor i ecològicament divers.

Map-centre-Los-Angeles

Notes :

  1. Veure «Pershing Square» al centre de LA està preparant un redissenyo i algunes persones es preocupen pper la pèrdua d’un valuós espai cívic»
  2. Guanyador del premi a la millor pel·lícula sobre el tema del disseny urbà del 2017 al «New Urbanism Film Festival»,
  3. Veure «AD Classics: Pershing Square / Ricardo Legorreta + Laurie Olin»
  4. Veure «El teu veïnat està canviant? Podria ser la joventut, no la gentrificació» a Cytylab.
Enllaç

HYPE PAPI

Main Bazaar, Paharganj

The Blue Lady#Paris-France

Qualsevol fotografia o video d’un carrer en una ciutat, poble, llogaret etc, ja sigui documental o artística, tot s’hi val en l’escenari de la fotografia al carrer. Pot ser un gènere interessant i divertit de fotografia o video, i pot proporcionar una font d’referència històrica en un futur no molt llunyà. També és una manera diferent d’aconseguir, aquí i ara, parlar amb la gent i veure d’una altra manera les coses dins dels carrers i la ciutat.

Streets In The City, un grup al Flickr.

Via Verde / Dattner Architects + Grimshaw Architects | ArchDaily

Via Verde / Dattner Architects + Grimshaw Architects | ArchDaily.

El número corresponent al 3 de març del 2014 publica un article, il·lustrat amb moltes fotografies i planols, sobre l’edifici anomenat Via Verda (The green way)  ubicat al 700 de Brook Av., al Bronx de Nova York.

Via Verda fou projectat per Dattner Architects i Grimshaw Architects, és un conjunt residencial amb 222 apartaments repartits en tres tipus: torres de 20 pisos a l’extrem nord del lloc, edificis d’entre 6 a 13 pisos d’alçada mitjana, amb apartaments dúplex al mig, i cases d’entre 2 a 4 plantes cap al sud. El projecte va ser el guanyador al New Housing internacional de Nova York i Reflecteix el compromís públic per crear la propera generació d’habitatge d’interès social tot proporcionant un marc per a la vida saludable i sostenible.

Un jardí sobre els sostres serveix com a element dinàmic que estructura el conjunt i ajuda a organitzar la vida de la comunitat: comença com un pati a nivell del terra, després puja en espiral a través d’una sèrie de terrasses o ambients exteriors multifuncionals que creen diferets àmbits d’activitats com la jardineria activa, el cultiu de fruites i hortalisses, l’esbajo i la reunió social, mentre que també proporciona un control sobre les aigües pluvials i un millor aïllament.

La Via Verda ha reservat la planta àtic de l’edifici de la torre per a la sala de la comunitat, oberta a tots els llogaters. A través del disseny, amb la incorporació d’un pati compartit i grans finestrals, s’afavoreix la ventilació creuada amb l’augment de la circulació natural d’aire fresc a les llars i la consegüent reducció de la dependència d’aire condicionat.

Els planols del projecte i les imatges de l’interior reflecteixen un excel·lent concepte de l’habitatge social, presidit per un ampli espai comú – el menjador-sala d’estar-cuina – és a dir tota la clàssica zona de dia dels arquitectes racionalistes unida en un sòl ambient…res a veure amb les sub-divissions i passadissos dels socorreguts «…pisos de 3 o 4 dormitorios…». La Via verda representa una saludable recuperació de l’habitatge social com a tema fonemental de l’Urbanisme i l’Arquitectura.


«Rena Effendi, ha documentat molts dels barris i enclavaments que apareixen en l’obra de Padura i d’altres artistes cubans. En les seves fotos de l’Havana, veiem una ciutat gairebé congelada en el temps. Les relíquies d’una altra època esquitxen els carrers, com a puntals d’una pel·lícula d’època. Effendi també representa animada vida dels carrers de la ciutat, fotografiar persones en moviment en un context de murals de vius colors pastís i la signatura de l’Havana. Cuba no és un paradís ni un infern, sinó més aviat un purgatori, on alguns de nosaltres tenim la possibilitat de salvació.»