Arxiu de la categoria: Barcelona

La plaça d’Espanya de Barcelona.

font_pl-espanya_barcelona_c1

Aquests dies, circula per les xarxes socials una proposta per camviar el nom de la plaça d’Espanya de Barcelona, per altres noms de personatges de la política o de la cultura que recentment (aquesta mateixa setmana) estàn d’actualitat. No sembla que aquestes propostes puguin tirar endavant tenint en compte la normativa de l’Ajuntament de Barcelona, continguda en la ponència de Nomenclàtor dels carrers de Barcelona.

I millor que sigui aixís ja que el nom dels carrers i les places forma part de la vida de la ciutat, canviar el nom dels carrers i les places existents té sempre un component de mutilació del record, de la memòria històrica de les ciutats. És per això que l’actuació de canviar un nom existent ha d’estar basada en criteris culturals i socials que tinguin un ampli consens i canviar el nom de la plaça d’Espanya de Barcelona no respòn a cap dels esmentats criteris.

La plaça d’Espanya de Barcelona és emblemàtica, forma part del parimoni cultural de la ciutat. La «Font dels Tres Mars» és una alegoria de la península Ibèrica. Fou obra de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol (1929), qui va voler simbolitzar els tres mars que envolten la península Ibèrica, o Espanya.

figura-6

Els plans urbanístics i projectes d’urbanització de la plaça d’Espanya i de la muntanya de Montjuich, anteriors i posteriors a l’Exposició Universal de 1929, son part destacada de la història de la ciutat.

Modificar el seu nom deixaria la «Font dels Tres Mars» sense sentit, pensem per un moment en que tenen a veure els personatges que es proposen amb l’alegoria d’Espanya que és el seu contingut estètic i cultural.

El nom dels carrers és rellevant dins del model cultural -urbanístic d’una ciutat i la Memòria Històrica mai n’és un aspecte secundari. Altres places de Barcelona han estat víctimes dels canvis de nom polítics, basats en el sectarisme i la revenja; la plaça de  Francesc Macià, la Gran Via i la Diagonal…, la plaça d’Espanya fou respectada, per raons obvies, pel franquisme, fou afortunada en aquest sentit i no hi ha un sol motiu per perpetrar una mutilació tant brutal del Patrimoni Cultural de i la Memòria Històrica de la ciutat de Barcelona.

 

 

 

Bon dia a Zuric

Hopp Schwiiz!

Després de l’emocionant 2 a 1 del partit Suïssa- Equador, els fans celebren el resultat al carrer Langstrasse de Zuric.

Feierabend

Uns dies més tard, de matinada prop de Limatplatz, els paletes i pintors van a la feina amb els carrers encara buits.

dusk

Al creument del Rolandstrasse amb el Langstrasse comença el nou dia.

El decurs del temps en el carrer d’una ciutat forma part de la descripció del fet urbà ja que no hem de veure la ciutat i els seus carrers simplement com un conjunt material i estàtic d’edificis, voreres i mobiliàri urbà, etc. El més important de la ciutat són els ciutadans i la seva vida.

Al Flickr hi ha un munt de grups que contenen excel·lents imatges sobre el carrer i la ciutat els quals constitueixen una font insustituible de conèixement.

Aquestes fotografies i moltes més que fa i publica en Tobi Gaulke (àlies gato-gato-gato) al Flickr en són una mostra de qualitat.

En Tobi també publica llibres electònics sobre temes de fotografia al carrer.

 

 

 

 

 

 

 

Escultures de la plaça de Catalunya

Escultura pça. Catalunya_138Escultura pça. Catalunya_031Escultura pça. Catalunya_020Escultura pça. Catalunya_014Escultura pça. Catalunya_004Escultura pça. Catalunya_137
Escultura pça. Catalunya_136Escultura pça. Catalunya_135Escultura pça. Catalunya_134Escultura pça. Catalunya_133Escultura pça. Catalunya_132Escultura pça. Catalunya_131
Escultura pça. Catalunya_130Escultura pça. Catalunya_129Escultura pça. Catalunya_128Escultura pça. Catalunya_127Escultura pça. Catalunya_126Escultura pça. Catalunya_125
Escultura pça. Catalunya_124Escultura pça. Catalunya_123Escultura pça. Catalunya_122Escultura pça. Catalunya_121Escultura pça. Catalunya_120Escultura pça. Catalunya_119

Escultures de la plaça de Catalunya, un álbum en Flickr.

La plaça de Catalunya fou urbanitzada segons un projecte presentat l’any 1924 per l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona en el qual col·laboren els arquitectes: Doménech, Catà, Cendoya, Azúa, Darder i Nebot. Aquest projecte es porta a terme excepte pel que fa a la font central, el templet de costat nord-oest i una font en l’angle de les Rambles (on actualment hi ha «la Deessa» i el monument a Francesc Macià.
Al desembre de 1926, s’inicià una primera campanya de moralitat contra les escultures, quan encara s’havien d’encarregar. El grup «Al·legoria de Tarragona» d’Otero i la «Deessa» de Clarà en foren les principals víctimes.
Afortunadament per a la ciutat i l’Art, les escultures romanen a la plaça on podem admirar la bellesa dels cossos nus de les noies que celebren la varema, o les formes càlides i sensuals de «la Deessa» ajupida de Clarà, que tant van escandalitzar a la burgesia benpensant de l’època…
No oblidem d’admirar la Font dels Dofins, al peu dels grups al·legòrics de «Tarragona» i «Lleida», amb el entremaliats infants de Jaume Otero, ni els grups de «la Saviesa» i «el Treball», amb uns cavalls que volen empendre el vol cap el cel de Barcelona.