Les claus de galliner

«The Keys to the Coop», Kara Walker 1997. Linòleg en paper. Dimensions: 116,8 × 153,7 cm

El nombre de primavera del 2005 de la revista «Gastronomica» (Universitat de California), publica l’article de Alisa Swindell que porta per títol «Callenging Compsumption. Kara Walker’s Keys to the Coop». L’article reflexiona sobre el caràcter innovador i ensems provocatiu de l’obra de la artista nordamericana Kara Walker, i particularment sobre una de les seves obres més conegudes, el quadre «Keys to the Coop (les claus del corral)». 

La artista, nascuda a Stockton (California) l’any 1969, fou estudiant becada d’Art a l’«Atlanta College of Art» i a la «Rhode Island School of Design». Mitjançant la tècnica del «cutout» o retall de siluetes i la projecció de les ombres sobre les parets nues de la sala, sovint blanques o multicolorejades mitjançant projeccions de llum, Walker evoca el passat de la gent de color, l’esclavitud, les tradicions africanes, etc., tot explorant també, la crua intersecció de raça, gènere i sexe.

Sobre l’espai teatral victorià de les ombres xines, la artista projecta les seves ombres que evoquen la vida dels esclaus en una plantació anterior a la Guerra Civil. Són figures provocatives, que forniquen i s’inflingeixen una grotesca violència les unes a les altres. Mitjançant l’ús exagerat de les referències culturals de la negritut o del poder blanc, com són les caricatures racistes de negres, Walker presenta el món dels esclaus, i la narrativa històrica seriosa dona pas a un munt de preguntes colpidores.

«Keys to the Coop (les claus del corral)» és un grup de dues siluetes de linòleum retallat i emmarcats, que representa una esclava negra joveneta que segueix un pollastre a qui ella mateixa acaba d’arrencar el cap. El cos escapçat de l’au corre davant la noia que vesteix una faldilla esparracada, obre la boca amb uns exagerats llavis mollsuts, propis de la seva raça, treu la llengua per llepar la sang que traspua pel coll del pollastre, mentre amb la mà esquerra fa brandar encara la clau de galliner.

El que mengem constitueix part molt important de la nostra identitat cultural. El tema del pollastre no és triat a l’atxar, ja que constitueix una referència cultural que evoca les mitologies racistes sobre els negres, el canibalisme, del «vudú», etc; en altre sentit, el delit de  la noia per devorar-lo ens recorda que els esclaus estaven desnodrits i eren pobres i conseqüentment exclosos del consum del pit, les cuixes o les entranyes dels animals sacrificats. Els nens esclaus coneixien ben aviat la violència de barallar-se pels caps de pollastre que els blancs rebutjaven i eren llençats a terra en les cuines de les plantacions. En aquesta peça de linòleum retallat, Kara Walker, subtilment, mitjançant el menjar ens porta vers la historia i l’actual conflicte entre les races. Segons Swindell, «Walker posa el dit a la ferida psicològica que l’esclavitud representa encara a Amèrica i ens mostra que encara no ha  cicatritzat».

Més sobre Kara Walker

Llibres :

Kara Walker: Pictures From Another Time. Ed. Goldbaum, Karen. Seattle: Marquand Books, Inc. ISBN 1-891024-50-7

Enllaços addicionals:

Art & Artists. | Kara Walker : https://walkerart.org/collections/artists/kara-walker

Wikipèdia | Kara Walker : https://en.wikipedia.org/wiki/Kara_Walker

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s